Papers de vi

Dissabte, 26.8.2017 09:15h

Recordem Ismael Manaut, fundador de Marquès d’Alella


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Ismael Manaut




Per Montse Serra

Ismael Manaut (Martorelles, 1936) es va morir l’11 d’abril passat a vuitanta-un any. Va ser una figura discreta, però determinant en la història recent de la Denominació d’Origen Alella: el 1981 va fundar i va ser el màxim accionista del celler Marquès d’Alella, que després incorporaria el cava Parxet, i s’hi va mantenir fins al 2003. La seva tasca vinícola amb Marquès d’Alella-Parxet li va valdre el reconeixement del sector, i se li va concedir la medalla al mèrit agrícola.


Empresari metal·lúrgic dedicat a la construcció de peces per a motos (el seu pare ja s’hi dedicava), com també de radiadors i calderes, Manaut va ser un industrial destacat al Vallès Oriental: va construir una part del polígon industrial de Martorelles i va ser el president de l’Associació d’Industrials del Baix Vallès entre els anys 1984 i 2006.


Josep Maria Pujol-Busquets, que va iniciar-se com a enòleg a Marquès d’Alella i en fou el primer director tècnic, recorda Ismael Manaut com una persona molt educada, encantadora, amb molta sensibilitat. I quant al món del vi, el considera molt avantguardista: “En aquells començaments, amb ell vam viatjar per França i per Itàlia i vam mirar de treballar amb la tecnologia més moderna.”


Li preguntem per què creu que Manaut es va decidir a entrar en el sector del vi i apunta: “El meu parer és que era un home molt lligat al seu entorn. Deia que els pagesos li van fer molt de bé quan va construir el polígon industrial de Martorelles. Casa seva era envoltada de vinyes i al final dels anys setanta veia que aquest conreu es perdia. De cellers a la DO Alella en aquell moment només hi havia Alella Vinícola (i Jaume Serra, però no feia gaires vins dins la denominació d’origen). Crec que ell va fundar el celler Marquès d’Alella per compensar els pagesos davant del polígon. Era una manera de fer alguna cosa pels pagesos. Tots li tenien una estima molt important.”


Marquès d’Alella va començar a treballar el 1981, any en què es va fer la primera verema i ja en van sortir les primeres ampolles al mercat d’aquella anyada. Sempre explica Pujol-Busquets que la intenció era fer un vi radicalment diferent del que produïa Alella Vinícola: un vi jove, fresc, marcat per les aromes primàries, de flors i fruita, fugint d’oxidacions, elaborat amb tines d’acer inoxidable, sense pas per barrica, amb la voluntat de connectar amb el nou gust dels consumidors.


La primera anyada no portava el nom de Marquès d’Alella, sinó que es va dir Alta Alella. Fou poc temps després, quan va entrar a l’accionariat Jaume Nadal, propietari de les Quatre Torres, i Juan Peláez, Marquès d’Alella, que van canviar-ne el nom. Alhora, poc després de la creació de Marquès d’Alella va sorgir la possibilitat d’adquirir les caves Parxet de Tiana, de la família Suñol, que es van incorporar al projecte vinícola de Manaut el setembre del 1982. L’empresa va passar a dir-se Parxet SA. Ismael Manaut i la seva germana Carmen en foren els accionistes majoritaris fins al 2003, quan es van vendre les accions als altres socis, l’enòleg Josep Maria Pujol-Busquets i Juan Peláez.


Marquès d’Alella-Parxet va marcar la dècada dels vuitanta i noranta i va renovar la vitalitat de la DO Alella, amb vins més contemporanis i convertit, progressivament, en el celler d’aquest territori amb més producció. Pujol-Busquets és de parer radical quan afirma: “Sense Ismael Manaut no seríem aquí. No s’entén què ha passat a la DO Alella sense ell. Va aportar una alenada d’aire fresc a una vida vinícola rància, que desapareixia. Sense en Manaut penso que hauria desaparegut la DO Alella.”


En l’àmbit més personal, Ismael Manaut provenia d’una família pagesa. El seu besavi va construir una casa a Santa Maria de Martorelles el 1883, Can Miqueló, que encara avui és de la família. Manaut va tenir una germana, Carmen, amb la qual es portava set anys. El pare es va morir aviat i ell va haver d’aixecar el negoci i tenir cura de tota la família. No es va casar mai.


Cap al 1977 Ismael Manaut va anar a viure a Can Miqueló, a Santa Maria de Martorelles. En aquella casa el seu avi es feia el vi cada any i, per tant, era un món que li era proper. Per aquella època va comprar Can Matons, la masia a prop de la casa familiar, que a partir del 1981 seria la seu de Marquès d’Alella, la finca on es construiria el celler. En aquell temps també va començar a comprar vinyes del voltant.


Per Carmen Manaut, el seu germà era una persona íntegra, un home sencer en tots els aspectes i alhora senzill. Recorda un vessant del seu germà poc sabut, però important si volem conèixer-lo d’una manera més completa: tenia una sensibilitat afinada per les arts plàstiques i les antiguitats. Els anys seixanta va fer amistat amb un grup d’artistes i intel·lectuals que tenien casa a Sant Fost de Campsentelles, entre els quals hi havia el pintor Modest Cuixart. Amb el galerista René Metras van fer-li de marxants. I es dóna el cas que Manaut va produir un documental sobre Cuixart l’any 1963, dirigit per Jean-André Fieschi. Més endavant va fer amistat amb el fotògraf Xavier Miserachs i, amant del ballet com era, també va donar suport a la companyia d’Ángel Corella.
 


Lectures 110 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny

publicitat


Entrevista


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya