Papers de vi

Dilluns, 28.8.2017 09:00h

Entrevista amb Manuel Arrey, promotor i propietari de l’Hotel Arrey Alella: “Hem vingut a sumar”


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Arrey, al jardí del seu hotel d'Alella
© Òscar Pallarès




–Ara fa un any que va obrir l’Hotel Arrey Alella. Quin balanç en feu?
–En fem un balanç excepcional, estem molt contents perquè ens ha anat millor del que havíem previst. Teníem clar que, al restaurant, hi vindria gent d’Alella, el Masnou, etc., però teníem dubtes respecte a quin tipus de client rebríem a l’hotel. Durant aquest primer any no teníem referències prèvies, però n’estem satisfets perquè hem tingut una ocupació mitjana del 45% o 50%. L’estiu va ser extraordinari quant a turisme internacional i, per les reserves que ja tenim, som optimistes respecte a aquest estiu.
Durant la resta de l’any hem constatat que entre novembre i febrer és l’època més difícil. Hi ha hagut empreses que han fet congressos i els esdeveniments també ens han funcionat. Ara al maig, per exemple, tenim moltes comunions.

–Fer-se un lloc és difícil?
–Sí que ho és. En aquesta zona hi ha hotels que estan força bé. A més, Alella és un poble amb història. Per nosaltres aquesta potser és la part més difícil, aconseguir que no ens vegin amb recel.

–Vostè és d’Olot i durant trenta anys ha centrat els seus negocis al Brasil, on té vuit hotels. Per què va decidir obrir mercat aquí i per què va elegir Alella?
–Fa quatre anys vaig decidir tornar a viure a Barcelona. Em podia jubilar, però em va la marxa! [riu] El 2014 vam obrir el Palacio Hotel Carvajal-Girón a Plasència, a Càceres. És un establiment tipus parador i hi tenim clients de la zona de Castella i Lleó, de Madrid... Entre setmana hi tenim comercials i els caps de setmana, famílies. És un públic diferent del que estàvem acostumats, perquè al Brasil tots els hotels excepte un els tenim en ciutats i, per tant, enfocats a un públic empresarial i comercial.
A Espanya, el turisme és una de les coses que han continuat funcionant malgrat la crisi. I a Plasència ens va sortir aquesta oportunitat, la de tractar un públic diferent del que estàvem acostumats, un públic més exigent i amb més capacitat financera.
Jo buscava un hotel a Barcelona o a la vora i vam trobar aquesta finca a Alella, que havia estat la seu de Caves Signat. I la vam trobar ideal perquè enteníem que s’hi podia fer un projecte de categoria que fugís dels hotels de negocis.

 –El dia de la inauguració va afirmar que volia que l’Hotel Arrey es convertís en el millor del Maresme. Ho ha aconseguit?
–Per mi és clar que ho és! Estem molt ben posicionats a Booking, TripAdvisor, etc. Volem ser el millor, estem forçats a ser el millor. I, per aconseguir-ho, hem de competir amb qualitat, amb comoditat... Quan sento i llegeixo la possibilitat que a Alella es faci un hotel de cinc estrelles a l’antiga finca dels Escolapis, ho trobo excepcional. A nosaltres ens fa por la competència barata, no els hotels de cinc estrelles! Si aquests projectes prosperen, és bo per a tothom: la gent porta gent.

–Quin és el perfil de client de l’hotel?
–Un 50% són turistes estrangers –principalment francesos– i un 50%, variat: familiars i amics d’alellencs, gent de Barcelona... La gent s’ha cansat d’agafar avions i cotxes per fer dos-cents quilòmetres en un cap de setmana. Ara arriben dissabte al matí i se’n van diumenge a la tarda. Volen estar tranquils, menjar bé, gaudir de la piscina, de la lectura, d’una copa de vi...
L’altre perfil de client és més corporatiu: empreses que fan seminaris de dos dies i que ens allotgen vint o vint-i-cinc persones. És un perfil que també ens interessa molt perquè ocupa el restaurant, utilitza les sales d’esdeveniments...
I després també hi ha el benefici de trobar-nos a la vora de Barcelona. Això es nota i l’hotel també s’omple amb esdeveniments com el Mobile World Congress i la fórmula 1.

–Al començament pretenia que l’establiment tingués el nom d’Hotel del Cava. No va ser possible per raons legals, però té l’objectiu que l’Hotel Arrey Alella esdevingui un referent en enoturisme?
–Aquest any hem tingut tanta feina a posar les coses en solfa que encara no puc donar-te’n una resposta. Per aconseguir-ho, amb tot, hem d’anar de la mà de l’ajuntament i del Consorci de la DO Alella, que coordina tota aquesta part d’enoturisme. Intentem arribar a acords amb cellers, acords que no són fàcils perquè ningú no vol perdre clients. Però nosaltres difícilment hi podem competir. A vegades també hem trobat a faltar de les empreses d’Alella que no ens donin a conèixer més activitats que fan, perquè estic disposat a oferir-les als nostres clients. Estem oberts que qualsevol empresa o celler del territori pugui “aprofitar-se” de l’hotel, venim a sumar! I clients porten clients!

–El cava de la casa es diu Maria Oliver en honor de la seva mare. Té la intenció que aquest producte s’acabi elaborant a les antigues caves de Signat. Quan el podrem tastar?
–Per al segon aniversari! Tenim les màquines i les instal·lacions a punt i estem acabant de demanar-ne tots els permisos. Els tres mesos vinents tenim previst d’embotellar el primer cava i, per tant, el tindrem a punt per al segon aniversari. L’espai és petit, però els anys vinents volem arribar a les 150.000 ampolles. Volem fer un gran reserva, que segueixi la mateixa política de l’hotel: competir amb qualitat, amb l’entorn... Alella ha sabut capgirar la seva fama i oferir un vi de qualitat. Nosaltres ens volem afegir a aquest carro.

–D’on sortirà el vi base per fer aquest cava?
–Del Penedès. La idea és que tot el procés s’acabi fent aquí i que sigui un cava d’Alella, i volem exportar una part d’aquesta producció. Tenim una fàbrica d’anacards al Brasil i una altra a Guinea Bissau. Aquesta fruita seca és un producte relativament car i per això ja som a les millors botigues de les ciutats amb més poder de consum. Ja hi tenim la porta oberta, i també ens acceptaran el cava.

–Una de les picades d’ullet que fa l’hotel al món del vi són els noms de les sales de reunions: Merlot, Garnatxa i Cabernet.
–Som on som i hem de posar-hi noms que facin referència a on ens trobem nosaltres!

–Quina proposta gastronòmica trobem al restaurant Can Balcells?
–Hi caben entre trenta i quaranta persones, mig centenar si hi comptem la terrassa. Oferim menús i carta. Menjar mediterrani, postres cuidades... Ens agradaria arribar a tenir una estrella Michelin. Estic segur que serem un restaurant de referència, els clients ens ho diuen. Pots explicar el que vulguis, però un client només torna si li agrada. I tenim gent que en un any ha vingut quinze vegades o vint.

–Can Balcells pot convertir Alella en un referent gastronòmic?
–Quan deia que m’agradaria que hi hagués un hotel de cinc estrelles, dic el mateix dels restaurants. A Alella hi ha restaurants on es menja molt bé, i al Masnou també. Crec que sí, nosaltres i alguns altres més que sumin ens podem convertir en referència. Per la Festa de la Verema, per exemple: està concentrada al centre del poble i hi vénen deu mil persones. Nosaltres en demanem quaranta o cinquanta només!

–Sempre sumar?
–Sempre! Vinc del món de la indústria i sempre hem hagut de créixer sumant amb els proveïdors. No pots muntar una fàbrica d’olives si no tens un acord pròxim amb els qui les planten, els qui tenen cura de la qualitat... I amb els serveis d’un hotel i un restaurant passa el mateix. Som a Alella, i el que passa al poble és important per a nosaltres. Venim a sumar, i volem sumar amb un producte que no desmereix res del que ja hi ha.
 


Lectures 179 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat

giny

giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny

publicitat


Entrevista


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya