Papers de vi

Dimecres, 12.7.2017 10:15h

Blaumut Primera part (de 2)

“Les cançons suggereixen emocions, imatges, paisatges... i pots fàcilment veure-t’hi reflectit en algun moment de la teva vida”


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Blaumut al davant de la vinya de Cal Marquès, a Alella
© Òscar Pallarès

Joc de llums espectacular, a l'alçada del show i de l'espai que el va acollir
© Òscar Pallarès

Xavi de la Iglesia
© Òscar Pallarès




Toni de Castro
 
Dissabte a la tarda. Aquesta nit tindrà lloc als jardins de Cal Marquès el concert de Blaumut, cap de cartell del Festival d’Estiu d’Alella 2017. Fa pocs dies que les entrades estan exhaurides i l’expectació per gaudir del directe de la banda és alta. Aquest quintet, format per Xavi de la Iglesia (lletres i guitarra), Vassil Lambrinov (violí), Manuel Krapovicas (baix i arranjaments electrònics), Manel Pedrós (bateria), i Oriol Aymat (violoncel i contrabaix), defendrà en viu el seu nou disc d’estudi, “Equilibri” aquesta nit. Mentre es desenvolupen les proves de so, seiem a conversar amb de la Iglesia i Lambrinov. 
 
Per què Blaumut? Com vau triar aquest nom
(Xavi): Quan vam començar en Vassil i jo, ja havia composat temes com  ”Islàndia”, “Esquimals”, aquests paissatges de gel, blavosos,  freds i silenciosos; eren plens de pau i calma,  una calma especial, i d´aquí el mut.. i ja ho teníem, Blaumut. I ràpidament vam dir “ja està, no donem més voltes” i ens vam quedar amb aquest nom, que ens va encaixar a tots a la primera.
  
“Equilibri“ és el vostre tercer disc d´estudi. Ha estat una evolució natural del grup? 
(Vassil): Tercer disc, sí, encara que de fet, hi ha un altre disc que no s´ha editat mai, què es diu “El turista simfònic”. Vam fer un concert al Palau de la música al 2014,  molt maco, una meravella, i que és gairebé com el nostre segon disc, després de “El Turista”. Esperem que algun dia surti, perquè val molt la pena. Va suposar una feina a part en el disc d´inici. Va ser una fusió espectacular entre nosaltres i tota una simfònica, la Julià Carbonell de Lleida
Una evolució natural? Totalment. Cada disc que fem, de moment i per sort, és una evolució de tot el que anem fent. No hem volgut mai fer el mateix, o repetir gaire un mateix so o estil . Cada vegada volem provar coses noves, arranjaments nous, sons nous . La producció ha estat amb en Marc Parrot i ens ha donat molta valentia per provar coses noves. Sempre amb el segell Blaumut , però.
I en Xavi, que no para mai de composar; sempre que té un motiu , el seu cap inventa una historia al voltant del que està pensant i surten les lletres.. “Equilibri” la va composar als jardins de l´estudi on estàvem enregistrant el disc, i en principi no la pensàvem incloure. Va sonar molt bé, ens va agradar, i no només va entrar-hi, sinó  que finalment va ser la cançó que va donar títol al disc.
 
Quants temes s´han quedat pel camí i no han arribat a veure la llum en aquest treball? 
En aquest últim disc ens ha quedat un tema fora. A més és un tema que ens agrada moltíssim, però per temps ha estat impossible de incloure´l. A veure què en fem.
 
Com surten les cançons dels vostres discos? És acabar un disc i començar a treballar en el següent? Us preneu un temps només per la gira i ja està? Com es posa la primera pedra per un nou treball d´estudi?
Hi ha cançons que es composen , com Equilibri, en un moment en mig d´un procés d’enregistrament, i n’hi ha d´altres que surten en paral·lel a la gira que fem; i n´hi ha que ja porten dos anys composades. El moment creatiu , podríem dir que és una mica atemporal . Però no para mai. Amb tot aquest material , després fem la tria. I sí, és possible que hagi temes que siguin “antics”, que hagin estat composats fa temps, i que ens agradin i encaixin dins del caire que li volem donar al nou treball
 
Dèieu que heu treballat amb Marc Parrot ,quan normalment tot us ho fèieu vosaltres. Què tal la experiència?  Creieu que en Marc ha sabut entendre el món Blaumut? Us ha permès centrar-vos en composar, assajar, arranjar...?
Nosaltres tenim un so, i uns gustos una mica peculiars, llavors no amb tothom tens la confiança de donar-li una part tant important com és la producció d´un disc sencer.
Amb en Marc, ja havíem treballat anteriorment, en el disc de la marató de TV3 de fa uns anys. Ens va encantar la experiència amb ell,. Vam poder treballar en un estudi com el seu , on pots provar sons d´una manera única.
Ens vam adonar que tenia una intel·ligència , diguem-ho així, musical , i ha sabut trobar l´essència del grup, què és el que ens caracteritza com a grup, i ha estat un àrbitre molt bo que ens ha ajudat moltíssim a triar aspectes que ens agradin a tots cinc.
  
En aquest ultim disc es veuen més detalls electrònics que en els altres dos. Pels comentaris que podem llegir a les xarxes, la gent espera les versions acústiques. Això és bo? Us agrada "acustitzar" els temes? 
A nosaltres ens resulta molt més original quan veiem varietat en un concert, o en un disc . En aquest disc trobareu  temes amb tocs d´electrònica ; altres amb  veu, guitarra i violoncel, com “Encara”.  O tenir una simfònica al darrere, vents, percussions, que li donen un so molt més èpic. És com tenir una paleta de colors, i tenir la sort de poder fer servir el color que vulguis, es fantàstic. I així ho hem fet. És cert que som conscients que hi ha gent a qui li pugui agradar més un estil que un altre. Per nosaltres la música és la mateixa. La podem vestir d´una manera o d´una altra, si ho fem en acústic per un concert, o amb tocs electrònics per un estudi. Com es veu als concerts, podem introduir bases electròniques i no ens tremola la veu. Així com sorprendre al públic amb una versió acústica inesperada. Cada actuació pot ser completament diferent . I ens agrada aquesta varietat. Si no, no seríem Blaumut!
 
De fet... quan fas un disc penses en el disc, i no en com el portaràs al directe, suposem, no? 
Segur que es pot fer. I de fet hi ha artistes que ho fan. No és el nostre cas.  Hem volgut crear un disc amb tots els sons que volíem incloure,  i un cop al directe, adaptem i juguem amb els temes per mostrar totes les opcions que ens pot donar una cançó. El directe et deixa jugar, cosa que no passa a l´estudi. Procures posar tota la atenció en el que estàs a punt d’enregistrar, i  així queda. El directe pots treballar-lo com et doni la gana i aconseguir resultats realment únics.
 
N´hi ha que veuen màgia a les vostres lletres. "Normal" , "Vuit", "De moment", "Encara",  "Biciletes", "Only you" " El llimoner", o l´idíl·lic "Pa amb oli i sal" , formen part de les històries personals de molts fans. Us segueixen apassionant aquestes cançons? 
(Xavi): Ens apassionen totalment!. Bé, nosaltres som músics i fem el que ens agrada. Les lletres tenen aquesta característica: que no són literals, sinó que suggereixen emocions, imatges, paisatges i pots fàcilment veure-t’hi reflectit en algun moment de la teva vida (riu). És completament “normal” i “encara” (N del R: referint-se a dos títols de dues cançons del grup) . De sobte aquestes cançons poden convertir-se en la teva cançó per aquell moment, i és com tenir-la per sempre, o no fer-li cas durant anys i de cop convertir-se en important per algú. I per a nosaltres, això és meravellós.


Lectures 860 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat


giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya