Papers de vi

Dijous, 13.7.2017 09:30h

Blaumut Segona part (de 2)

“A tots cinc, en moments concrets, ens agrada beure vi. És una experiència fantàstica per al paladar”


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Òscar Pallarès

Òscar Pallarès

Òscar Pallarès




Llegeix la primera part de l'entrevista fent clic aquí


Toni de Castro

En Vassil segueix parlant molt als concerts. A la primera gira teníeu 11 temes i havíeu d´omplir una hora i mitja.. però ara? Vassil , com ho portes?
(Riu) Sí, sí, molta gent m´ho diu , tot i que ja no parlo tant als concerts. És cert que no deixa de ser un concert de música. Hi ha aquest toc de tant en tant, però bé, ho hem anat minimitzant per donar pes a la música.  Ara ja disposem  de 3 discos i prop de 35 cançons. Però mai deixarem aquest toc d´humor.
 
Per què pa amb oli i sal, si el pa ja porta sal? Hi falta el tomàquet, no?
(Xavi): (Riu) Bé, així va sortir el tema. És una cosa senzilla que encara ho fa més quotidià. Pa, oli i sal; i amb aquesta senzillesa trobes una essència que et pot fer feliç, no? 
(Vassil): A mi personalment m´agrada amb una miqueta de tomàquet, però!
 
Esmorzarem pa amb oli i sal, ho vestirem amb unes copes de vi... d´Alella? Us agrada el vi?
(Xavi): Sí. A tots cinc, en moments concrets. És una experiència fantàstica per al paladar. No en som molt aficionats, tampoc, però a qui no li agrada un bon vi?!
 
Quan beveu vi?
(Vassil):  Jo no sóc de beure gaire.  De fet, no recordo quan va ser la darrera vegada que ho vaig fer, això deu voler dir que fa bastant (riu). Quan he de conduir, directament no bec, perquè de seguida veig doble . Ara, sense presses i a casa... un bon vi, sí, i tant!
 
T’estimes més el blanc o el negre?
A casa millor negre, encara que ara a l´estiu, i depenent de què mengi, un bon blanc fresquet està perfecte... amb parella o amb amics.
 
Vassil, saps alguna cosa del vi d´Alella?
No en sabia gaire coses, però ara el conec i m´agrada!. Sabia que és una denominació d´origen. El poble d’Alella el conec perquè és molt bonic, i perquè he tocat a  Can Lleonart, fa uns quants anys ja, amb un quartet de corda; un concert preciós. També vaig venir en  una altra ocasió  acompanyant a una gent que feia tallers de musicoteràpia per tot el Maresme.
 
Com porteu els quilòmetres recorreguts?
(Vassil): Bé, és la part més feixuga d´aquesta feina. Proves de so, quilòmetres, acabar tard... Però és que ens agrada el que fem. Fer música és una cosa meravellosa. No ens és gens rutinari; és una passió, és un art, és una feina, i tot i aquest aspecte gens agraït, quan puges a l´escenari  s´oblida. T´omple. I si la gent respon, és complet. Normalment toquem a Catalunya. Fa poc vam anar a Madrid i a València . I encara que ens agradaria sortir més fora a tocar, s´ha de trobar un Equilibri i és com anar de viatge a conèixer llocs nous.
 
És la segona vegada que fas servir la paraula Equilibri. Molt ben trobat...
Sí, oi? És una paraula, i no està buscat per fer promoció, que caracteritza bastants moments del grup . Surt bastant natural, ja ho veus; (riu) a més sóc balança, així que... fantàstica paraula, Equilibri.
 
La gent us segueix veient molt propers, molt receptius; no dubteu a aturar-vos a parlar amb qui us demana unes paraules, signar autògrafs o fer fotos.. Amb l’estrès de la gira, i els temps tant marcats que teniu... no trobeu a faltar la calma o poder parlar tranquil·lament ?
(Xavi): Nosaltres som cinc amics, cinc músics, cinc persones . Sobretot persones . Al final, a la vida vivim moltes més coses. Cadascú dins el grup té el seu caràcter o una manera de portar aquestes coses. Però si coincidim en alguna cosa tots és en que ens fa feliç veient que la gent s´ho passa bé i que després tinguin interès en conèixer-te i saber què fas o com ho fas, estem encantats.
(Vassil): Tampoc som els Rolling Stones, eh?  Ens podem permetre estar amb els fans, primer perquè ens agrada ,i després per veure la il·lusió en la gent. A mi em passa el mateix. Jo vinc del món del clàssic, i sempre que he anat a veure un solista que m’agrada molt com toca, em converteixo en fan també, i també em fa feliç si em pot signar un disc, o intercanviar unes paraules amb ell. I, ostres, si podem fer feliç algú, algun nen que vol que li signis un disc, una samarreta o algú que et demana que t´aixequis de la taula per fer-te una foto, doncs per què no? No surt forçat, en absolut. És molt maco.  Com deia en Xavi, sobretot som persones. No som cap mite, i també hem estat a l´altra banda, seguint a un artista, o essent-ne fan. N´hi ha que se´ls puja al cap, cert, però t´asseguro que no és el nostre cas.
 
Per què molts concerts vostres es fan amb gent asseguda?
Doncs no és una cosa que nosaltres decidim, realment. És més la feina del programador del concert. Estant assegut, l´audició és una mica diferent. Sí és cert que veus la gent que té ganes de moure´s, perquè hi ha temes que ho demanen, però també hi han cançons instrumentals, en acústic i coses que vols mostrar, que en un concert de festa major, per exemple, no pots fer. Intentem adaptar-nos a l´espai. No som un grup com puguin ser Els Catarres o Txarango , que és festa , festa i festa. Tenim cançons que poden funcionar així, i unes altres d´un altre perfil, amb violí, contrabaix, que ens demana , i ens agrada, que sonin en teatres, amb una acústica adequada al tipus de so que fem.
 
Per què, amb tot el repertori que teniu ara, hi ha cançons que no heu tocat mai en directe? Per exemple “piano” , del segon disc..
(Xavi): Aquesta es va tocar dues vegades. A l´estrena i a un concert a Girona. És un tema més de “feeling”, temes que en directes no acaben de funcionar, i de fet, amb un repertori més ampli, com ara és el nostre, es descarta. I pot ser que algun dia tornin, eh? Però sí és cert que no sempre coincidim en quines son les cançons que finalment tocarem. I com que qui al final té la última paraula és qui canta, perquè és qui la canta , doncs... (riuen)
Però ens posem tots bastant d´acord sempre. No és un problema, en absolut.
 
Heu versionat poemes de Salvador Espriu, heu tingut l’Escolania de Montserrat fent-vos els cors, heu enregistrat vídeos, curtmetratges fins i tot, us han editat un llibre, un bon amic vostre, en Màrius Serra, heu col·laborat amb Adrià Puntí a la Marató de TV3, amb Projecte Mut als seus 10 anys... No us fa vertigen tot plegat? Quan mireu enrere , als inicis, que no fa tant , pensàveu realment que una passió com la vostra per la música us portaria tant lluny? 
(Vassil): No, mai. Això ha estat com un regal que mai ens haguéssim imaginat. De fet ara, deixes de banda alguna col·laboració que també t´agradaria fer. Però per sort la vida sempre et torna les oportunitats, i pots reprendre petits projectes o coses que feies abans, que amb la gira i tot plegat, no podies portar a terme de forma normal. Ho gaudeixes molt més ara, que veus que no tens temps per fer tot el que vols fer. Tenim la gran sort de fer el que ens agrada, de poder viure del que ens agrada, i ara , tots cinc podem dir que fem altres coses a part de Blaumut.
L´Oriol toca en molts grups, fa rock, viatja , etcètera; en Xavi composa també per altres artistes i grups; el Manu toca jazz amb la Lucy, una cantant que fa  coses molt xules, amb la seva parella grava coses interessants; en Manel Pedrós enregistra discos també per a altra gent. I tot això, quan després ens trobem, enriqueix molt el grup, i trobem que és molt positiu pel grup fer altres coses a part de Blaumut. Ajuda a desconnectar. Creiem que fer només, exclusivament Blaumut, no seria el més sa pel grup.
Ens llencem a la piscina , de vegades sense saber si hi ha aigua (riu) però es tracta d´anar provant coses. Així va sorgir la idea de tenir a l´escolania de Montserrat com a cors per al tema Cartes de l´Orient, de l´anterior disc, “El primer arbre del bosc”, i crec que el resultat va ser màgic. No tenim por de res.
 
Què us sembla l’entorn dels jardins de Cal Marquès, per fer un concert?
(Vassil): És fantàstic! Un luxe! I a més em recorda molt a un paratge on vam fer concerts per les anteriors gires: el jardí botànic Marimurtra, de Blanes. Molta natura al voltant. I recordo que van ser concerts màgics. Per l’ambient de nit que es creava , i aquí amb aquest edifici de fons, crec que serà molt maco.
 
Toqueu diferent pel fet d´estar en un lloc així? Es crea un ambient diferent?
Ens intentem adaptar al lloc. Sí, i sobretot en moments de cançons més íntimes o quan busques una qualitat sonora millor, un lloc així t´ho posa més fàcil.
 
Avui, aquesta nit, gaudiu i feu màgia... Q avui tot el que passi... és normal
Així ho farem! Gràcies!

 


Lectures 369 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny

publicitat



Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya