Papers de vi

Dimarts, 5.6.2018 10:15h

Josep Cuní Primera part (de 2)

"Ara de tot en diem actualitat i notícia, i de notícies n’hi ha ben poques"


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Josep Cuní a la recepció de la seva productora, Broadcaster
© Òscar Pallarès




Sílvia Culell / Òscar Pallarès

Josep Cuní és un periodista inquiet, un home a qui li agrada parlar de la seva professió i  qüestionar-la per establir així les bases que serveixin per millorar-la. Quan s’hi conversa una estona, un s’adona que és una persona exigent i culta. Exigent amb ella mateixa i també, i sobretot, amb el llenguatge i allò que l’envolta. L’han fet així els més de quaranta anys de trajectòria professional i qui sap si també les seves arrels de Tiana. Allí és on va néixer i on encara manté una part de la família. Hem volgut parlar amb ell del seu poble, de periodisme, de vi i de gastronomia.
 
–Comencem pel periodisme. Fa pocs mesos l’hem tornat a veure a la televisió amb el reportatge que ha emès Cuatro La América de Trump. N’hi haurà més?
–Sí, ara faig reportatges internacionals, i m’ho estic agafant com un període molt interessant per intentar satisfer una assignatura que tenia pendent. Sempre havia volgut ser corresponsal o tenir l’oportunitat de poder respondre a la curiositat de per què passen les coses que passen en qualsevol lloc. Ara estem a punt d’estrenar Brexit, retrat d’un divorci, i pendents també de fer un reportatge sobre la Rússia de Putin, i un altre de la Cuba sense Castro.
 
–I on se sent més còmode Josep Cuní, a la tele o a la ràdio?
–A tot arreu, sóc un animal adaptable. També he fet durant molts anys, i encara ara, articles d’opinió per a la premsa escrita.
 
–Com ha viscut els canvis que han afectat el món de la comunicació els darrers anys? La irrupció de noves tecnologies, el nou paper dels consumidors d’informació, que poden esdevenir emissors...
–Ho he viscut en primera línia perquè incidia directament en la meva feina, i quan ho vius en aquestes circumstàncies el que has de fer és adaptar-t’hi ràpidament. Però, en el meu cas –perquè forma part del mal de la bèstia–, fent que tot això anés lligat a una reflexió sobre per què passa i com passa. He intentat sempre separar el gra de la palla perquè, de vegades, per esnobisme tendim a abocar-nos a canvis com aquests definint-los com una “gran revolució”, defensant-los sense parar a analitzar-ne els aspectes positius, que n’hi ha, però també els negatius, que també n’hi ha. 
 
–I la conclusió després de l’anàlisi?
–Defenso que el periodisme no sols té supervivència, sinó un gran futur si és capaç d’explicar per què passen les coses. El què ja el tens, el com de vegades, però el per què ja és més difícil i vol dir context. Ser capaç de contextualitzar les coses que passen i per què passen. Això demana ofici, i l’ofici exigeix no sols capacitat, sinó també un cert nivell i voluntat d’exercir el periodisme com en els seus orígens, amb dedicació total i formació permanent. Als meus alumnes, el primer dia de classe els ensenyo el mòbil i els demano què és –per estranya que sembli la pregunta–, perquè per ells s’ha convertit en la seva memòria de butxaca. I així és. Però difícilment donarà el context d’allò que un periodista ha d’explicar. Cal formació per explicar aquest context i això vol dir un sobreesforç, en comptes de la sobrecomoditat que ens han aportat les noves tecnologies.
Ara de tot en diem actualitat i notícia, i de notícies n’hi ha ben poques. Anomenem notícia el que més aviat són conseqüències de notícies anteriors. El periodisme no està en crisi, està en crisi la indústria periodística, la manera de fer dels periodistes, no pas el periodisme. Em quedo amb una citació d’Eugenio Scalfari, fundador del diari italià La Repubblica: “Els periodistes són aquella gent que expliquen a la gent allò que passa a la gent.” Si això és ser periodista, la nostra feina està garantida: a la gent sempre li passarà coses.
 
–Com veu i què opina de la situació del periodisme a Catalunya i a Espanya, ara mateix? És a dir, l’evolució que han fet la indústria i el codi ètic.
–Crec que encara viu en una gran confusió, que és la de les empreses periodístiques que s’han trobat en una doble crisi, la causada no sols per la irrupció de les noves tecnologies, sinó també per la incidència social que han tingut. I la crisi econòmica que va solapar la mateixa crisi del sector. S’han de resoldre, i un cop tinguem això, redefinir. Què és un diari digital? És un diari pensat en paper i penjat a la xarxa? Això no és un diari digital, sinó la digitalització del diari. Hem pervertit el llenguatge i vivim amb paraules gastades a les quals volem donar una dimensió que ja no tenen: les hem pervertides.
 
–I els estudiants de periodisme d’avui? Estan ben preparats?
–El màster que imparteixo és un postgrau internacional, i el que veig és que hi vénen amb moltes més ganes de menjar-se el món els estudiants de fora, sobretot de l’Amèrica Llatina, que no pas els d’aquí. La sensació és que estem una mica massa acomodats.
També és veritat que el sistema no hi ajuda, un gran percentatge de gent que entra a la universitat topa amb la decepció. Hi ha massa rigidesa en la nostra universitat. Per què no es poden triar les assignatures i fer una carrera a mida depenent dels interessos, anhels intel·lectuals i culturals? I, entrant en concret en el periodisme, hem de tenir clar que és un ofici. Per ser periodista no necessites quatre anys d’universitat, necessites que te n’expliquin la tècnica, fer un màster. Segons la meva opinió, l’ideal és estudiar una carrera, la que sigui, i fer un curs d’adaptació al periodisme. Hem pervertit de nou el concepte de periodisme. És una tècnica i cadascú ha de decidir si l’aplica a la medicina, als esports, a la cultura... Però a partir del moment que, per allargar les carreres, hem fet assignatures de periodisme polític, periodisme cultural..., no anem bé. De periodisme només n’hi ha un! Aquesta contradicció no sols no l’hem anul·lada, sinó que l’hem anat eixamplant.
 
–A Catalunya tenim una ràdio i una televisió de qualitat?
–Sí, sense cap mena de dubte. Sempre l’hem tinguda. En aquests moments està supeditada a tot un seguit de sacsejades que són purament conjunturals pel moment social i econòmic que vivim. Però això no vol dir que no pugui millorar i que no es pugui corregir.
 


Lectures 173 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




publicitat


giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny


Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya