Papers de vi

Dijous, 7.6.2018 17:15h

Josep Cuní Segona part (de 2)

"El vi Marfil el tinc gravat a foc des de ben petit"


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


Josep Cuní valora, amb un treballador, l'edició d'un vídeoreportatge
© Òscar Pallarès




Sílvia Culell / Òscar Pallarès

–Viu a Barcelona, però va néixer a Tiana. Quina relació té amb el municipi?
–Hi tinc la família, els meus dos germans viuen a Tiana i la part de família que em queda per part de mare. Hi vaig poc, però no deixa de ser el meu poble. Passa que és un poble que ha canviat molt i l’identifico menys del que l’identificava abans, però la meva infantesa i una part de la meva joventut les vaig viure allà. Vaig ser-hi fins als vint-i-tres anys. Les arrels i els vincles hi continuen essent.
 
–Aquest any el Tast Tiana arriba a la desena edició. Hi ha pogut assistir en alguna ocasió?
–No he tingut l’oportunitat d’anar-hi, tot i que m’hi conviden cada any. A veure si aquest any hi puc anar. He estat tan lligat els últims anys al directe de la ràdio i la televisió, que no he tingut les hores per mi que m’hauria agradat. D’altra banda, la tensió de tantes hores de programa en directe fa que el cap de setmana necessiti escampar la boira i esbargir-me, o tancar-me a casa per no veure ningú!
 
–És gaire gurmet? Li interessa el món de la gastronomia?
–M’agrada menjar, m’agrada menjar bé i també vetllar per la qualitat del que menjo, no sé si això vol dir ser gurmet. En una altra època potser t’hauria dit que era més gormand que gurmet, però depèn. Vinc de família de comerciants, els meus pares eren peixaters, tots veníem de tot i tots sabíem què volia dir qualitat. Això fa que tingui un criteri potser una mica massa exigent, no sols en la qualitat, sinó també en com es dissimula la baixa qualitat. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer, gràcies a la meva professió, grans experts: a través de la secció “La veu de l’experiència” vam conversar amb grans referents del periodisme com Carles Sentís, Jaume Arias, Josep M. Espinàs, Antoni Vilanova, Nèstor Luján..., i escoltar tota aquella gent era una meravella. Un dia el Nèstor Luján, quan tot just començava la nova tendència de cuina moderna, explicava que quan anava a un d’aquests restaurants “moderns” sempre deia: “No em trobo gaire bé, em pot fer una truita a la francesa?” I la qualitat de la truita sempre era el barem per saber si apostava o no per aquell restaurant. No hi ha res més simple, però més difícil de fer bé, que una truita a la francesa. Per tant, els meus restaurants de referència són els que m’han demostrat que el tracte i la qualitat es mantenen independentment del pas del temps i l’afluència turística. Hi ha restaurants que s’haurien d’ajudar a preservar.
 
–Està parlant de llocs com la Fonda Europa i l’Hispània?
–L’Hispània és un referent i s’hauria d’ajudar a preservar. Representa no sols el manteniment d’una tradició culinària i de qualitat, sinó també vinculat a la seva evolució, que és l’evolució de la societat. És evident que avui una sípia amb mandonguilles és un plat menys greixós i carregós que quan el feia la meva àvia, que també tenia fonda. Però poso aquest exemple perquè és, com tu dius, un referent. I a la Fonda Europa, un plat de mongetes del ganxet amb un raig d’oli bo... Què més vols?
 
–I cuina?
–Sí, cuino. Els caps de setmana sempre compro i cuino jo. Tradicional, però bé, em defenso. No sóc gaire sofisticat perquè tampoc no m’agrada gaire aquesta mena de menjar, i si un dia en vull  ja busco el restaurant.
 
–I el seu plat estrella?
–Quan vénen els amics esperen que els faci peix. Saben que em surt bé i a més el sé triar. Però també els puc fer uns canelons amb espinacs i ricotta, o croquetes de bledes per trencar la línia habitual, o una lasanya de verdures. Depèn. Sóc de cuina de mercat i mediterrània. I quan el producte és bo necessita poca elaboració.
 
–I tot això acompanyat de vi?
–Sí. Tot i que no sempre. Sóc molt feliç amb un plat de patates, bledes i ceba al vapor i un peix a la planxa. Respecte al vi, sóc més de negre que de blanc. No hi entenc prou, però m’agrada un bon vi amb plats que l’acompanyin. Vull dir que sí, que hi ha vi quan surto de les bledes al vapor, sí [riu].
 
–I acostumen a ser vins catalans?
–Sí. Per entendre’ns, tot ho prefereixo “poc viatjat”, com diu un amic meu de l’Empordà que ja ho deia abans de l’expressió Km. 0. Però tampoc porto el concepte nacionalista a la cuina, m’agrada molt la cuina italiana i també sé assaborir vins procedents d’uns altres llocs. Puc beure cava, però també xampany, i no crec que per això estigui traint ningú. Depèn del moment.
 
–I de la DO Alella, què en coneix?
–Home, és que jo el Marfil el tinc gravat a foc des de ben petit, perquè com que els meus pares a l’estiu tenien molta feina, m’enviaven a casa d’uns familiars del meu pare i la tia Carme, que era d’Alella, i sempre tenien Marfil. I no era mai a la nevera. En segons quins àpats sempre sortia el Marfil una mica refrescat del pou o amb una galleda amb una mica de gel. I a part d’això, sóc de la DO Alella, el cava Parxet també forma part de la meva vida. Sóc de la Tiana envoltada de vinyes, ara encara n’hi ha, però moltes menys. On abans hi havia vinya ara hi ha cases adossades, lamentablement. A Tiana tot passava al voltant de Parxet o dels vins casolans que la gent es feia als masos. Jo mateix tenia uns oncles de la meva mare, el Lluís i la Maria, que venien el vi a litres, el vi de la bóta. I no es demanava de quina varietat era, es venia de menys barat a més i segons si tenia menys bóta o més, i poca cosa més...
 


Lectures 161 lectures   Enviar article Envia
  • La Tafanera
  • Technorati
  • Delicious
  • Facebook
  • Twitter
  • Google




giny

publicitat

giny

publicitat

giny

publicitat


publicitat


Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny

publicitat



Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya