Papers de vi

DO Alella


Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós
carregant Carregant


DO ALELLA, UN TERRER PROPI
 
La Denominació d'Origen Alella és la més petita de les DO catalanes, amb una superfície de vinya de 314,7 hectàrees. A tocar de Barcelona, consta de divuit municipis que es reparteixen entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental: Alella, Argentona, Cabrils, el Masnou, la Roca del Vallès, Martorelles, Montornès del Vallès, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt.
 
Un terrer propi i distintiu dóna la singularitat als vins d'Alella: un sòl particular fet de  sauló, molt permeable, que obliga el cep a fer créixer les arrels profundes, i que permet una llarga vida al mateix cep; amb la pansa blanca, una varietat de raïm molt ben adaptada que dóna resultats òptims; amb una doble climatologia: la de la banda de mar, del Maresme, molt regular, amb règims de brisa constant i molta irregularitat pluviomètrica; i la de la banda obaga, la del Vallès, amb un clima més continental, on poden produir-se glaçades, canvis importants de temperatura i que proporciona menys hores de sol.
 
Les 314,7 hectàrees de vinya tenen un valor agrícola i natural incalculable, davant l'impacte urbanístic que pateix aquest territori des dels anys 1970, sobretot la banda de mar. Vinyes discretes, amagades, col·locades a les valls, entre els boscos dels municipis, ofereixen al públic interessat en el món del vi un paisatge atractiu i inimaginable.
 
La DO Alella també té un interès històric: tota la zona del Maresme, la Laietània, ja en temps dels romans es dedicava al cultiu de la vinya i a la producció de vi. El Centre d'Acollida Turística (CAT) de Teià i el parc arqueològic adjacent Cella Vinaria (un celler d’època romana) permeten al visitant conèixer la relació històrica d’aquest territori amb el vi. Després, a l'edat mitjana, el vi d'Alella era el vi que es bevia a Barcelona. Però no fou fins al primer terç del segle XX, amb la creació de la cooperativa Alella Vinícola el 1906, que el vi d'Alella no va viure la seva època d'or. Renom internacional tenia el Generós Dolç, conegut popularment amb el nom de Violeta i, sobretot, el blanc abocat envellit amb roure: el Marfil semi.
 
Tradicionalment, la DO Alella ha estat un territori de vins blancs, però ja fa anys que s’hi elaboren negres de gran qualitat que van acumulant premis internacionals. Després de la introducció de varietats com el syrah, el merlot i el cabernet sauvignon, darrerament els cellers estan apostant fort per la garnatxa negra, a més de recuperar varietats tradicionals com el mataró i el sumoll.
 
Actualment la DO Alella es troba en un moment de gran vitalitat: elabora vins d'alt interès, elegància i complexitat. Consta de vuit cellers: Roura, Alella Vinícola i Bouquet d’Alella, a Alella; Alta Alella i Quim Batlle, a Tiana. Marquès d’Alella i Can Roda, a Santa Maria de Martorelles; i Altrabanda, a Martorelles. Existeixen, a més, dos productors que, tot i no disposar d’un celler propi, elaboren els vins In Vita (que neix de vinyes de la Roca del Vallès) i Testuan (fet amb pansa blanca que creix a Cabrils).



publicitat


publicitat

giny

publicitat


giny

publicitat

giny

publicitat

giny

Butlletí

Si vols rebre per correu electrònic els titulars, apunta-t'hi

Correu electrònic
     
avís legal
En compliment de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades us informem que si no desitgeu continuar rebent el nostre butlletí informatiu, us podeu donar de baixa de la nostra base de dades a través d'aquest formulari.

En paper

publicitat


giny

publicitat


Entrevista

Els quatre membres històrics de Sopa de Cabra descobreixen la DO Alella de la mà de “Papers de vi”

Sopa de Cabra: "La música i el vi només donen bon resultat si es fan amb passió"

Els quatre membres històrics de Sopa de Cabra descobreixen la DO Alella de la mà de “Papers de vi”

Un projecte de:
Premsa comarcal


Amb la col·laboració de:
Fundació Lluís Carulla



Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya