Tastar el sòl... amb Anna Casabona

La sommelier del Celler de Capçanes dirigeix un tast de quatre garnatxes de quatre vinyes diferents

Anna Casabona, a Can Lleonart
Anna Casabona, a Can Lleonart | Òscar Pallarès

Els “Tastos amb personalitat” de la Festa de la Verema d’Alella, tradicionalment, es centren en el maridatge de vins amb aliments. La sessió que va tancar l’edició d’enguany de la Verema i que va dirigir Anna Casabona va partir d’una idea diferent. Hi havia menjar, sí. Formatge, concretament. Però el leitmotiv del tast no eren ben bé els maridatges, sinó els vins en sí mateixos.
Casabona va portar quatre vins que s'elaboren al celler on desenvolupa la seva activitat professional, a Capçanes (DO Montsant). Quatre garnatxes, totes elles de 2018, elaborades de la mateixa manera però amb la diferència que cadascuna d’elles provenia d’una vinya diferent amb un sòl diferent.


Quatre sòls

Panal, calissa, llicorella i argila. L’objectiu de Casabona (i bé que se’n va sortir!) era demostrar la importància de la influència que té el sòl en el desenvolupament del raïm que creix a la vinya i el vi que en resulta. “La garnatxa és una de les varietats que més acusa aquestes diferències en el terrer”, va assegurar.
Per començar la sessió, va fer una introducció geogràfica, geològica i climàtica sobre la comarca del Priorat i la Denominació d’Origen Montsant. I, tot seguit, mentre dirigia la sessió de manera molt didàctica i amb sentit de l’humor, va convidar a tastar els quatre vins; vins que porten, precisament, el nom del sòl on hi ha plantada la vinya.

El Panal (sòl franc-sorrenc) va resultar el vi ideal per fer el primer glop; un vi amable, fàcil, per a tots els gustos, amb una lleugera sensació de dolçor que l’enòloga va explicar que provocava el grau alcohòlic elevat i habitual dels vins d’aquell territori. Tot seguit, els assistents van tastar el Calissa, que va resultar, en paraules de Casabona, “un vi més fresc i subtil que l’anterior”; afirmació que es notava especialment en boca. El tercer vi va enamorar la sala: Llicorella. Un vi per als amants del vi negre, nascut dels sòls de pissarra típics de la comarca, intens, d’aromes minerals, amb cos i estructura. I per completar el quartet, l’Argila, el més complex de tots, amb un taní ponent i aromes de sotabosc que el diferenciaven clarament dels altres quatre.

 

I cinc formatges

Anna Casabona és enòloga i sommelier. I d’aquelles que no para de formar-se, d’aprendre, de exercir de jurat a concursos. Ha estat finalista dues vegades del premi Millor Sommelier de Catalunya que organitza l’Associació Catalana de Sommeliers. Amb aquesta experiència i criteri, va proposar cinc formatges de Xerigots (Flor de neu, Brie de Meaux, Garrotxa, Briqueta de Cabra i Payoyo) per acompanyar cadascun dels formatges. “Pel quart formatge dubtava entre el Briqueta i el Payoyo i al final vaig decidir que els posava tots dos i així teníem un bonus track”, va justificar, divertida.

Els vins i formatges tastats