Montserrat Serra a la recerca del maridatge perfecte

La periodista cultural engega un projecte editorial, Vibop, en cerca de la unió entre vi, literatura, creació i art i basant-se en el petit format

Montserrat Serra exhibeix alguns llibres de l'editorial sota la mirada d'Enric Satué.
Montserrat Serra exhibeix alguns llibres de l'editorial sota la mirada d'Enric Satué. | Albert Salamé

Article original de Sebastià Benassar publicat a Vilaweb. 

A la vida l’experiència és un grau i Montserrat Serra, periodista cultural d’aquest diari, ha vist massa vegades com els redactors eren convocats per editors amb grans projectes, que naixien amb dos títols i moltes promeses. I com aquestes promeses no es complien mai i l’editorial que s’havia de menjar el món era fagocitada per aquest món. Potser per això ha esperat un any i mig i tenir deu títols a les mans per convocar els col·legues –i tanmateix amics– i explicar-los el seu projecte editorial, Vibop. Amb aquest segell vol maridar el vi, la cuina i el paisatge amb la literatura.

Les armes per a aconseguir-ho són un format petit i molt acurat que poua directament en les antigues plaquettes de poesia dels anys setanta i vuitanta; una selecció acurada de títols que es deriva directament del coneixement del sector; i haver-se envoltat d’un bon equip de professionals tant a la rereguarda empresarial com a les cobertes dels títols que es posen a disposició del lector. A això, s’hi ha de sumar una de les millors distribuïdores del país, les Punxes, i també –i aquesta és potser una de les parts més interessants del projecte– els subscriptors.

Ara com ara, una seixantena de persones ja fan confiança cega en Vibop i paguen els poc més de quaranta-cinc euros que costa rebre a casa les quatre plaquettes anuals de la col·lecció ‘Envinats’, que vincula  el vi amb les arts i la creació. De moment, han aparegut sis títols, amb noms tan significatius com ara Vicenç Pagès Jordà, Enric Satué i Narcís Comadira.

Segons Serra, aquestes seixanta persones que hi han fet confiança són molt importants, però l’objectiu és arribar com més aviat millor a 120 subscriptors, que marquen el llindar de la viabilitat econòmica del projecte. ‘Com més en tinguem millor, és clar, però aquests 120 garantirien la col·lecció “Envinats”, que és el germen del projecte editorial.’ El descompte que reben els subscriptors és del 5% sobre el preu de venda, el màxim que permet la llei del preu fix del llibre, ‘però l’avantatge és que fan la col·lecció de casa estant, sense haver de pensar quan apareixen els nous lliuraments’.

Narcís Comadira és una de les persones triades per Serra per ajudar-la en la seva sortida a l’arena pública. Autor d’Els raïms immortals i altres textos, explica que fa il·lusió comptar amb un llibre com aquest: ‘És la il·lusió de les coses petites, ben fetes, dels llibres que es poden tocar i són un plaer per ells mateixos.’ El volum parteix d’una conferència d’homenatge a Carner, del 2007, en què Comadira explicava i comentava els canvis de les tres versions de l’últim poema d’Els fruits saborosos. També hi ha les tres versions del poema i texts esparsos de Comadira sobre el món del vi.

‘A clar de nit’ és la segona col·lecció que ha obert l’editorial, aquesta dedicada a la poesia. I aquí és on ha arribat el primer èxit editorial, ves per on. Perquè Montserrat Serra va decidir de publicar 1-O trenta poetes per la llibertat, volum que ha arribat a la segona edició i que ha rebut el suport de VilaWeb, perquè els texts neixen en la secció del diari ‘Proclames de llibertat’. Conté poemes de Dolors Miquel, Enric Casasses, Sebastià Perelló, Lluís Solà, David Caño, Miquel Desclot, Ester Xargay, Biel Mesquida, Carles Rebassa, Anna Gual, Biel Barnils, Jaume Subirana, Pau Vadell, Joan Todó, Jaume C. Pons Alorda, Andreu Subirats, Lucia Pietrelli, Jordi Valls, Celdoni Fonoll, Antònia Vicens, Anna Pantinat, Emili Sànchez-Rubio, Hilari de Cara, Manel Ollé, Vicenç Altaió, Víctor Bonetarbolí, Joan M. Minguet Batllori, Laia Martínez López, Ricard Mirabete, Perejaume i Frederic Perers.

En aquesta mateixa col·lecció també ha publicat un llibre sobre poetes del Maresme: ‘No perquè siguem una editorial localista, sinó perquè som una editorial arrelada a un lloc i hi volem mantenir una relació’ (la seu de l’editorial és a Alella). El tercer títol és una edició a cura de Joan M. Minguet dels Poemes de combat de Joan Brossa. Minguet explica: ‘Són trenta-cinc poemes o textos en prosa que serveixen per a treure’l del nínxol on sempre l’han encasellat i mostrar que hi ha un altre poeta possible, amb un gran compromís.’ Fins al punt que sembla que els texts els acabi d’escriure ara mateix.

Aquestes són les dues col·leccions consolidades, ara per ara, però Serra és a punt de llançar el primer número de la col·lecció de música ‘En-cantada’, i el 2020 estrenarà la col·lecció de gastronomia ‘La panxa del bou’ i una de vinculada al paisatge, ‘Coma fosca, coma clara’. Malgrat  l’augment de col·leccions, l’editorial no vol superar els deu títols per any.

I com no podia ser altrament, i com manen els cànons, l’editorial ja té un llibre fora de col·lecció: Cartes per a bústies, bústies per a cartes, un llibre visual que conté quaranta-cinc fotografies de bústies que el neuròleg Nolasc Acarín anava enviant al dissenyador gràfic Enric Satué, que s’han complementat amb quaranta-cinc títols de llibres de la història de la literatura i el pensament universal que inclouen la paraula ‘carta’. El propòsit és crear una petita joia literària i visual que demostra que Serra no tan sols farà els llibres que cregui que ha de fer perquè s’ajustin al seu projecte, sinó també tots aquells que realment li vinguin de gust i aportin quelcom original i interessant per al lector contemporani.

Així, de la fusió entre el vi i la literatura, neix una editorial amb un projecte clar que vol trobar un nínxol al mercat, amb deu títols sobre la taula per a poder triar i remenar i amb l’objectiu de trobar el maridatge perfecte, si és que la perfecció existeix.

 

Vegeu també l'article que n'ha publicat El Nacional.