David Carabén, cantant de Mishima: “La setmana d’assaig a Alella ha estat fantàstica!”

La setmana passada, els alellencs que van caminar pel centre del poble potser van topar amb algun dels membres d’un dels grups més cotitzats de Catalunya. Des de dilluns els Mishima es van instal·lar a l’Espai d'Arts Escèniques Casal d'Alella per preparar la gira de presentació del seu nou disc “L'Aigua Clara” (The Rest Is Silence). Des de la revista Alella ens trobem amb el cantant, David Carabén, per saber com ha estat l’experiència, poques hores abans del seu concert. 

Tot just torneu de dinar, us puc preguntar on heu anat?

Avui a Can Duran. Hem alternat entre aquest i La DO - Tastets d'Alella. De fet coneixem el Raül Moya de fa molts anys!  També hem aprofitat per tastar algun vi d’Alella per acompanyar els àpats. 

Com ha anat la setmana d’assaig a Alella? 

Ha estat fantàstic, hi hem estat molt bé! Les instal·lacions són collonudes, tant a nivell arquitectònic com tècnic. Ens va molt bé que es pugui aparcar tan bé. Pot semblar poc important però no ho és! Venim de diferents punts de Catalunya i ens facilita molt les coses. Alella és un poble molt agradable, molt civilitzat. Ja havíem tocat aquí, a Cal Marquès, que és preciós, com si estiguessis a la Toscana! 

Com és que vau escollir aquest espai?

El nostre tècnic de so és de Vilassar, coneixia l’espai, sabia que complia amb tots els requisits tècnics i ho va lligar.

Sempre que comenceu una gira feu un assaig com aquest?

Sí, per les darreres quatre o cinc gires ho hem fet. És molt important perquè un cosa és gravar a l’estudi, on la qualitat del so és molt alta, i l’altra que les cançons sonin bé en directe.
Són dues parts diferents del cervell. A més, necessites assajar els automatismes entre cançó i cançó; és quan canviem la configuració de les guitarres, els pedals... Ho has de fer d’una manera ràpida perquè si no el públic no ho entendria. També acabem de mirar si l’ordre de les cançons funciona i polim que l’espectacle tingui lògica en conjunt.

Al vostre nou disc heu incorporat instruments nous, els heu provat aquest dies?

Sí, a mesura que passen els anys ens exigim més i poc a poc hem incorporat alguns instruments. Aquesta vegada hem afegit un teclat més, una bateria electrònica i un banjo. A més, jo toco la guitarra elèctrica per primera vegada. Aquests dies hem estat tocant amb tots ells i veient com s’integraven. 

Acabeu amb un assaig obert, en què consisteix? 

És com un assaig general dels que es fan en teatre. Durant els assajos, et vas aturant per resoldre cada error o obstacle, però arriba un moment que t’adones que podries estar canviant i afegint foteses durant mesos i per això et decideixes fer-ho tot d’una tirada. Es tracta de comprovar que l’espectacle té el ritme que vols. 

Ja sabeu que la nostra és terra de vi, Mishima encara en fa? 

Sí, ara fa 10 anys que vam llançar el nostre primer vi ‘Set tota la vida’, que fa l'enòleg Salvi Oliver. Com que és del Montsant i sempre procurem treballar amb les varietats autòctones, és un garnatxa negra i carinyena que també inclou una mica de syrah. Normalment les bandes de rock s’associen amb la cervesa, per això ens agrada trencar esquemes en un país que produeix un vi de tan bo. Té molt de sentit per nosaltres continuar amb aquest projecte juntament amb el nostre enòleg Sergi Montalà. A Catalunya es fa un vi extraordinari i som una de les poques regions del món amb una cultura vitivinícola tan arrelada. En canvi, però, no som grans consumidors del nostre propi vi. Quan ens en vam adonar d’això, vam voler aportar-hi un granet de sorra. 

Esteu contents amb l’acollida del vostre nou disc?

Sí, ens ha sorprès que la cançó més escoltada no és cap dels dos singles que vam llançar primer. En un rànquing que fa Spotify per detectar les cançons que únicament són entre les més escoltades en ciutats determinades, el cap de setmana passat a Barcelona hi havia ‘El gran lladre’. Tenim moltes ganes de presentar-lo al públic, per fi hem arribat a port. Han estat cinc anys sense publicar noves cançons i ha estat un període difícil, com per molta gent, a causa de la pandèmia. 

L’amor és el gran tema de les vostres cançons, aquesta vegada també? 

Sí, és clar! Totes les cançons populars parlen d’amor. Costa trobar una cançó que no parli d’amor, només cal escoltar la Rosalía o Manel. Ara bé, jo faig un esforç per tractar el tema d’una manera original. Quan algú t’abandona, quan trobes a faltar, quan t’enamores... aquest  és el gran tema. Fins i tot la música religiosa es basa en cants d’amor a Deu. Quan et poses a cantar és perquè anheles alguna cosa i fins i tot quan fas una cançó de celebració, celebres que estimes. 

Abans d’acomiadar-nos, voldríem saber si repetiríeu l’experiència d’assajar a Alella.

I tant, sens dubte! Penso que serà més difícil que ens vulguin ells [riu].