Sí. Aquest és el titular més salvatge que he escrit mai. Però estic convençut que li hauria encantat i que s’hauria fet un fart de riure. “Me n’aniré directe a l’infern”, em va dir fa tan sols unes setmanes. I jo el vaig advertir: “Jordi, que això ho publicaré, eh?”. “Ja ho pots fer, ja! I no cal que ningú desitgi que descansi en pau, que no estaré pas descansant. Estaré mort!”, va afegir sorneguer. 

Fa poques hores que sé que en Jordi Pujolràs s’ha mort. Ja hi comptava. Sabia que faltava poc. Però estic fotut. Em fa mal. Va ser el meu mestre, va ser el meu amic. Jo me l’estimava, i em fa mal que ja no hi sigui. Saber que no hi tornaré a parlar. Amb ell vaig fer el meu primer curset de tast de vins fa una pila d’anys per la Festa de la Verema. El vaig entrevistar (podeu recuperar el text aquí, pàgina 10 del PDF) l’any 2009 pel número 2 de Papers de vi. Vaig compartir amb ell un munt de riures (quin sentit de l’humor!) i converses interessants; sobre vi, sobre la vida, sobre Alella, sobre el país, sobre música (era un amant -un expert!- del jazz). I el vaig entabanar mil vegades perquè dirigís tastos quan m’encarregava d’organitzar la Setmana del Vi DO Alella. I gairebé cada vegada que tenia l’oportunitat d’obrir alguna ampolla vella de Marfil. Com no avisar-lo, si la majoria les havia parit ell! Recordo amb enyorança el dia que jo feia 39 anys i que vaig convidar-lo a sopar a casa amb una colla d’amics i vam obrir un Marfil Gran Reserva Semi del 1975, l’any del meu naixement. I estava d’escàndol. Recordo haver flipat tant amb el vi com amb tot el que ens va explicar sobre ell: la gènesi de l’etiqueta, com estava elaborat, que es va fer només un any i que va ser el seu intent de recuperar un gran vi que s’havia deixat de fer uns anys abans: el Super Marfil. 

I recordo els tastos de Violetes i de Generosos Secs per a Papers de vi. I el que vam fer amb en Pitu Roca al mateix Celler de Can Roca. I el que vam fer amb en Ferran Centelles a Can Jonc. I els que fèiem al restaurant de la Vinícola amb els germans Garcia, l’Alejandra, la colla de Testuan, en Vicenç, en Toni... Rèiem, apreníem i gaudíem. Ell era el mestre. Permeteu-me que me’n consideri humil deixeble. En Jordi era una bona persona, un savi, un tipus culte, un paio interessant. Com el trobarem a faltar, hòstia!

Fa unes setmanes vaig saber que estava malalt. Vaig anar-lo a veure a casa. Vaig dur-li crosants i una ampolla de Super Marfil (el nou). Vaig pensar que potser no sabia que hi tornava a haver un Super Marfil al mercat. Em va dir “escolta, que jo llegeixo Papers de vi, eh?!”. Vaig estar dues hores a casa seva. Em va explicar que tenia metàstasi al fetge i als pulmons. “No tinc ganes de passar per un procés de quimioteràpia que em deixarà fet pols i ningú em garanteix que me’n surti. Tinc 79 anys, he tingut una bona vida, una dona a amb qui ens estimem i amb qui he gaudit molt. He menjat bé i m’he fotut grans vins. Ara m’he de morir, doncs ho faig tranquil, en pau”. Em va meravellar la naturalitat amb què em parlava del procés que li venia al damunt. “Si estigués fent quimio, estaria al llit fet pols, sense cabells i vomitant. No estaria menjant crosants i bevent vi amb tu”, va dir. “Cada setmana em venen a veure la gent que s’encarregarà de les cures pal·liatives. M’han explicat tot el que em faran perquè no senti dolor. I quan arribi el moment, doncs adéu siau”. Quina serenor, quina lliçó de vida em va donar! Vam aprofitar per parlar una mica de tot. I vam riure. Sempre rèiem amb en Jordi.

Uns dies més tard li vaig proposar tornar-nos a veure. I no s’hi va veure amb cor. Vam intercanviar alguns missatges més per whatsapp. I em vaig fer la idea que el final era a prop i que no ens tornaríem a veure. Estic molt trist, però el tema de l’infern... què voleu que us digui, em fa somriure. 

Una petita biografia. 

Jordi Pujolràs va néixer a Girona l’any 1945. Va estudiar Peritatge Agrícola a Barcelona i es va especialitzar en enologia. Abans d’acabar la carrera, un professor de la Universitat ja li havia trobat feina: l’enòleg d’Alella Vinícola, Godofredo Casanellas, s’havia de jubilar l’any 1968 i ell va entrar a la Vinícola un any abans per poder aprendre d’ell. Va plegar d’Alella Vinícola l’any 1981 quan la cooperativa va apostar per fer un cop de timó i canviar la tipologia de vins que elaborava (blancs de llargues criances) per fer vins blancs joves (com els que es començaven a elaborar al Penedès). Ell no hi creia i es va estimar més deixar la feina. Aleshores va dedicar uns quants anys de la seva vida a treballar en indústries alimentàries per, al 2004, esdevenir el secretari el Consell Regulador de la DO Alella. Va mantenir-se en el càrrec fins l’any 2010, quan es va jubilar. Aleshores va tenir ganes de treballar pel país i va fundar i presidir la secció local d’Alella de l’Assemblea Nacional Catalana

Òscar Pallarès, director de Papers de vi, humil deixeble de Jordi Pujolràs