Entrevista amb Artur Masiques: "Volem donar a conèixer Cabrils com a vila gastronòmica"

Entrevista amb Artur Masiques: "Volem donar a conèixer Cabrils com a vila gastronòmica"

Artur Masiques, a la porta de l'Hostal de la Plaça
Artur Masiques, a la porta de l'Hostal de la Plaça | Òscar Pallarès
Conversem amb Artur Masiques, president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils i responsable de l’Hostal de la Plaça

 
Fa tres anys que ets el president de l’Associació d’Hostalers de Cabrils, quin balanç en fas?
N’estem molt contents, tant jo com tots els associats. L’associació existeix perquè hi ha una molt bona comunitat entre nosaltres, i crec que si tothom creu en el seu propi negoci, tots hi sortim guanyant.

Què fa l’Associació d’Hostalers?
Durant tot l’any procurem tirar endavant iniciatives diverses per donar a conèixer Cabrils com a vila gastronòmica. Per fer-ho busquem excuses que donin peu a fer aquesta promoció: el pèsol, la maduixa... Com deia abans, tots els restauradors de l’entitat tenim bona sintonia. Tenim molt clar que som competència, però que no som enemics. I l’Associació d’Hostalers vol això, donar a conèixer Cabrils com a vila gastronòmica als municipis de l’entorn. El Maresme és una perla, i els qui tenim la sort de viure-hi ho sabem i ho valorem. Però encara hi ha molta gent que ens ha de descobrir! I per això també volem donar a conèixer tota aquesta zona, que és preciosa.

Parlem d’iniciatives que promou l’entitat: aquest any heu presentat la cinquena ruta gastronòmica de Cabrils. Cada establiment ha incorporat a la seva carta les “croquetes amb pareo”. Com funciona la iniciativa?
La ruta gastronòmica ha estat un èxit i enguany ha funcionat millor que els altres anys... Cada any organitzem una activitat, que és convidar els periodistes a viure un servei: el que vivim cada dia, en dues hores. I flipeu! Crec que el nostre sector és una mica com el vostre, com el món del periodisme, o com una impremta: encara que puguis preveure coses, tot s’ha d’acabar fent a l’últim moment i has d’estar preparat per a qualsevol imprevist que pugui sorgir. Nosaltres gaudim molt fent aquesta activitat, però és important que els periodistes també us ho passeu bé amb l’experiència i que penseu: “Això és un restaurant i funciona així!” Deia que per mi aquest any ha estat el millor perquè no hem deixat tant de marge a la improvisació. Ja sabia els timings que tenia, sabia que el cap de cuina necessita una estoneta de preparació abans que els periodistes entreu a la cuina... I durant aquesta estona, aprofito per fer una mena de visita guiada per l’Hostal de la Plaça, una passejada per explicar una mica d’història, que més de setanta-cinc anys bé que s’ho valen! Aquesta visita i després el fet d’entrar a la cuina fan que sigui una experiència rodona!

No tots els restaurants formen part de l’associació. T’agradaria que s’hi incorporessin els que falten?
Sí, des de fa una mica menys d’un any que no hi som tots, i ens agradaria molt que tothom en formés part. L’Associació d’Hostalers de Cabrils es va crear per donar-nos suport entre nosaltres. Es va crear perquè hi havia mancances i si anàvem junts teníem més força a l’hora de plantejar reclamacions. Encara que de vegades tinguis la sensació que reclames coses per a un altre i que a tu particularment no et beneficiï, un altre dia serà al revés. Sí que em sap greu que no hi siguem tots, i confio que algun dia puguem tornar a treballar junts.

La teva joventut és un handicap a l’hora de dirigir el gremi?
Sí, tinc trenta anys i la gent es pensa que encara en tinc menys! [riu] De vegades sí que és un handicap la joventut. Dirigir l’associació és una gran responsabilitat. Intento fer-ho tan bé com puc, i que el fet de ser tan jove no sigui un greuge.

Quins objectius et marques al capdavant de l’entitat?
Algun dia deixaré de ser el president de l’associació, deixaré el càrrec, però continuaré formant-ne part . Per això tinc ganes que hi hagi bona comunitat i bona convivència entre tots, que funcionem com a associació, que hi hagi una bona entesa i que puguem donar a conèixer Cabrils. Tinc molt clar que la unió fa la força, i que si confies en el teu negoci i fas les coses ben fetes, tenir competència t’esperona. Si treballes bé, la cosa va bé.

Què pot oferir l’Hostal de la Plaça a l’associació?
Pot aportar-hi setanta-cinc anys d’història. Hem arribat aquí gràcies a un gran esforç de la meva besàvia, de la meva àvia i de la meva tieta Montse. I ara hi sóc jo, la quarta generació. És cert que tot aquest bagatge històric, no el pot aportar tothom. Per tant, suposo que sí, que el restaurant pot aportar a l’associació la marca “Hostal de la Plaça”. Tenim molts clients que no són d’aquí, ni del Maresme, ni de Catalunya, ni d’Espanya. Per tant podem contribuir que Cabrils es conegui i que tothom se’n beneficiï.
Nosaltres, al restaurant, no busquem gaires complicacions. Oferim producte de qualitat i cuina de tota la vida. Tot el que pots menjar a l’hostal –excepte el pa– és fet aquí. I això és el que aportem: una cuina tradicional elaborada amb producte de molta qualitat.

Quina relació té l’associació amb l’ajuntament?
Molt bona, hi ha molt bona entesa. Ens donen molt de suport en qualsevol acció que fem, no sols en l’àmbit econòmic, sinó també en el logístic.

Parlem de la Mostra Gastronòmica, que aquest any arriba a la trentena edició. Quin paper hi té l’associació?
Qui n’assumeix l’organització és l’ajuntament, però més de la meitat dels estands de restaurants que es poden trobar a la mostra són membres de l’associació. No ho sé si tots, però molts patim per arribar-hi perquè, malgrat tenir l’estand a la fira, mantenim el restaurant obert.

S’hi serveixen més de 25.000 tastets i l’any passat hi van passar al voltant de 15.000 persones. És un bon reclam?
En fem una valoració molt bona perquè és un gran esdeveniment per donar a conèixer Cabrils. Hi ve molta gent, i en aquest sentit està molt bé. Però de vegades pensem que potser no acaba de reflectir gaire bé la història de Cabrils com a vila gastronòmica. La gent associa la fira amb “fira gastronòmica”, no amb “Cabrils vila gastronòmica”.

Fa alguns anys, el teu oncle, en Pep Masiques de Can Rin i anterior president de l’associació, va explicar a “Papers de vi” que els restaurants participàveu en la mostra tot i perdre-hi diners. Això ha canviat?
[Riu] No, no ha canviat. Hi perdem diners, mai no n’hi guanyem. Ser presents a la fira ens implica un sobrecost important perquè hem de fer despeses extraordinàries per a l’estand, de personal... Hi perdem diners, però hi som i hi volem continuar essent perquè és una gran manera de donar-te a conèixer.