Juliols de la UB: La Catalunya vitivinícola d’avui

Juliols de la UB: La Catalunya vitivinícola d’avui

D'esquerra a dreta: Joan Arrufí, Anna Espelt, Ramon Roqueta i Teresa Cerdà, al celler Alta Alella l'última sessió dels Juliols de la UB a Alella.
D'esquerra a dreta: Joan Arrufí, Anna Espelt, Ramon Roqueta i Teresa Cerdà, al celler Alta Alella l'última sessió dels Juliols de la UB a Alella. | Montse Serra
La Catalunya vitivinícola d’avui: joves a la recerca de singularitat, compromesos amb el paisatge i les persones


Els Juliols de la UB d’Alella, enguany dedicats a la Catalunya vitivinícola d’avui, coordinats per Sigrid Guillem, han mostrat la gran potència que viu el vi al país, amb molta joventut al capdavant dels projectes, amb mirades ben pròpies, en molts aspectes complementàries, que ens mostren una recerca de la singularitat, una voluntat de potenciar el paisatge i saber-lo expressar dins l’ampolla i un compromís amb les persones que beuen aquests vins, perquè els elaboradors també es preocupen perquè el vi sigui una beguda sana.


Per Montse Serra

Els Juliols de la UB d’Alella 2017, que van tenir lloc la setmana del 10 de juliol a la tarda, van deixar una sensació intensa en la gairebé trentena de participants del curs. Fou la suma de relats, complementaris, però on cada viticultor va posar l’accent en un aspecte concret, com també dels vins que es van poder tastar, de gran qualitat, amb algunes perles incloses.

Una sessió especial va ser la d’Alta Alella, on es van confrontar i complementar dos discursos que engloben dues tendències del vi ben actuals. Josep Maria Pujol-Busquets va explicar per què va començar a fer vi d’agricultura ecològica sense sulfurós, preocupat per elaborar vins com més naturals millor, des del coneixement i la tècnica. Just després Ton Mata, de Recaredo, explicava per què va endinsar-se en l’agricultura biodinàmica, també des d’una aproximació racionalista, donant vida a la vinya des de la vida de la terra que la sosté, permetent dosis petites de sulfurós als seus vins, però mirant de minimitzar el coure que es tira a la vinya (un metall pesant), tot i ésser permès en l’agricultura ecològica. I l’endemà escoltàvem Ramon Roqueta, fill de la família dels vins Abadal, que, format a França, on va descobrir una manera diferent d’entendre la garnatxa, es va acabar instal·lant a la Terra Alta, hi va fundar el celler Lafou i mira de trobar l’expressió més fresca i d’aromes primàries de la garnatxa d’aquesta comarca. El vi és una interpretació del paisatge, deia Roqueta. Així també, tot seguit, podíem contrastar el seu relat amb el d’Anna Espelt, del celler Espelt Viticultors de Vilajuïga, a la DO Empordà, que recupera el lledoner (és la garnatxa de l’Empordà). Encara dies abans vam conèixer Albert Costa, director tècnic del celler Vall Llach a Porrera (DOQ Priorat), amb el seu relat de compromís amb la gent del territori, enllaçant amb la generació dels avis, que són els que van fer perviure la viticultura al Priorat, especialment les dones.

S’hi va convidar Josep Maria Albet del celler Albet i Noya, president del Consell Regulador de la DO Penedès, a parlar de les subzones del Penedès, un nou mapa encara per acabar de tancar que donarà més qualitat de terrer als vins d’aquesta DO. Ell també va explicar el projecte sobre els VRIAACC (Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic), de ceps nascuts per creuament sexual i no pas per empelt, que tira endavant juntament amb Josep Maria Pujol-Busquets d’Alta Alella i Josep Piñol, del celler del mateix nom.

El curs va començar amb una explicació històrica de Catalunya com a territori vinícola i la seva evolució, impartida per Lluís Tolosa. Després ens vam centrar en les troballes arqueològiques que han fet un equip d’arqueòlegs al jaciment de la Font de la Canya (Avinyonet del Penedès). L’arqueòleg Dani López Reyes va explicar el projecte i va impressionar els participants amb la troballa de llavors de raïm, unes de carbonitzades i unes altres de mineralitzades, juntament amb restes de pellofa i rapa, que analitzades genèticament porten a pensar que es tracta de la primera premsada de raïm documentada, de la Primera Edat de Ferro, segle VII aC.

Es van tastar molts vins interessants als Juliols de la UB. El sommelier Guillem Panisello va proposar dos tasts de vins extremats: vins d’àmfora amb agricultura biodinàmica, vins naturals en àmfora, un ancestral de xarel·lo vermell, una sèrie de malvasies seques de Sitges… Però la raresa més preuada que es va tastar al curs va ser el vi la Forcada 2016 del celler Torres, un vi nascut d’una de les cinc varietats de raïm ancestral (prefil·loxèriques) que el celler ha recuperat i vinificat i que no es troba al mercat. Una iniciativa que va començar fa trenta-cinc anys, segons que expliquen.

Xavier Garcia d’Alella Vinícola va deixar tastar el Most parcialment fermentat 2016, amb només 5 graus alcohòlics, de moscatell i pansa blanca, amb 50 grams de sucre per litre. Més curiositats: l’enòloga Blanca Ozcáriz hi va portar un ancestral del 2016 fet de macabeu 100%, experimental, del qual només s’han fet cinquanta ampolles. I també un vi monovarietal de marselan del 2011. Albert Costa hi va dur una selecció de vins d’uns quants pobles del Priorat, va desafiar els participants del curs a endevinar les anyades de dos Vall Llach i, com a colofó, va tancar el tast amb un vi fet de la varietat blanca escanyavelles i una mica del ranci de garnatxa que guarda al celler, en una bóta amb mares de l’any 1927. S’hi van tastar dos caves de Paratge. S’hi va mostrar la versatilitat de la garnatxa de la Terra Alta i, com a curiositat, Ramon Roqueta va embotellar directe de la cuba dues ampolles del vi de la varietat morenillo, que s’utilitza en cupatge i que no hi ha cap vi de la Terra Alta que n’hagi fet un monovarietal. I, per tancar, no destacarem un altre vi, sinó la relació culinària que va establir Joan Arrufí, propietari d’Altavins i president del CRDO Terra Alta, quan va animar els participants del curs a fer-se una clotxa, l’àpat dels pagesos al tros, i menjar-se-la.