Les últimes excavacions reforcen la importància de la viticultura de Baetulo

Les últimes excavacions reforcen la importància de la viticultura de Baetulo

Cap de Bacus
Cap de Bacus | Museu de Badalona
Una escultura del cap de Bacus i uns mosaics d'època de l'emperador August es destaquen entre les darreres troballes.
 
Per Jordi Albaladejo

A la zona de la Laietània romana, el conreu de la vinya i la comercialització del vi que s'hi produïa van esdevenir un dels negocis més pròspers per a propietaris, pagesos, terrissaires, comerciants i negotiatores. La viticultura intensiva que s’hi va establir principalment entre els segles I aC i III dC comportà una autèntica revolució sociocultural en tots els àmbits, com explicà al darrer Festival Laietania al Maresme l'arqueòleg Antoni Martín Oliveras. El flux econòmic positiu va contribuir a l'esplendor arquitectònica i artística, com s'ha pogut comprovar en troballes a la ciutat romana de Baetulo (escultures, mosaics, pintures murals...). Al territori d'aquesta ciutat, un indret amb moltes possibilitats agràries, situat estratègicament a la regio Laeetana i ben comunicat per terra i mar, l'exportació del vi ja va començar a partir de mitjan segle I aC.
L'antiga Baetulo és situada al subsòl de l'actual Badalona. És un gran atractiu per als qui trepitgen la ciutat actual i també una peculiaritat que condiciona les intervencions arqueològiques, perquè s’han de preveure d'acord amb la dinàmica urbanística moderna. Per tal de protegir-ne el patrimoni arqueològic, el jaciment de la ciutat romana de Baetulo s’ha catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i s’estén per una àrea urbana dels actuals barris de Dalt de la Vila i Bufalà, a tocar de l'autopista C-31. Això significa que l'activitat constructiva moderna es troba subjecta a la realització d'excavacions prèvies per tal de conèixer la importància de les possibles restes i quines intervencions requerirà l'espai.
Precisament la construcció prevista de la nova calçada lateral a banda muntanya de l'autopista C-31 per part del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, que en va encarregar l'execució a l'empresa pública Infraestructures.cat, afecta la part septentrional de l'àrea protegida, al barri de Bufalà. Això va comportar des del setembre del 2016 un conjunt d'excavacions arqueològiques prèvies supervisades per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat i el Museu de Badalon, encarregades a l'empresa Àtics, SL.
El resultat ha estat sorprenent per la seva importància. En el treball de camp, com explica la cap d'arqueologia del Museu de Badalona Pepita Padrós, s'ha localitzat una nova part de la trama urbana de Baetulo. Per tant, la hipòtesi dels seus límits coincidint aproximadament amb l'autopista C-31 s'ha vist modificada i ampliada amb una morfologia urbana com a mínim d’una insulae (illa de cases) més, i la muralla nord –encara no descoberta– hauria de trobar-se més enfilada al turó d'en Rosés. També s’han documentat dues cases benestants que s'afegeixen a dues més de conegudes uns quants centenars de metres més avall, al carrer Lladó, que indiquen una prosperitat de diferents famílies vinculada de segur amb la producció i l’exportació d'abundant vi, i s’ha trobat fins i tot una zona de vinya d'època romana a tocar de la nova trama urbana descoberta.
 
Cases benestants i vinya
Situem-nos a la zona on han emergit aquests tresors arqueològics. Ara fa cinquanta anys, el Ministeri d’Obra Pública espanyol va promoure la construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró, la primera de l'estat. La fase inicial va ser el tram entre el barri de la Salut de Badalona i Montgat, el 1968. Diuen que l'autopista “va destruir més vil·les romanes que les invasions bàrbares”. Quan es van remoure les terres, qualsevol troballa arqueològica va quedar arrasada. Tot i així, potser en alguna cota podria aparèixer quelcom. Prioritats del franquisme. La Baetulo romana quedava destruïda i la Badalona contemporània, escapçada en dues parts a banda i banda. La ciutat antiga s'estenia des de la plana, prop de la línia de costa (es trobava uns sis-cents metres més endins que ara), cap amunt en forma de terrasses. La seva existència deixa en evidència el mur de ciment i asfalt que, com una cicatriu física i psicològica, divideix la ciutat actual.
Les noves troballes arqueològiques per damunt de la C-31 milloren el coneixement de l'espai urbà de la ciutat romana. S'hi han excavat quatre àrees i han aparegut sitges d'emmagatzematge alimentari. Com destaca l'arqueòloga del Museu de Badalona Clara Forn, s'ha pogut constatar una zona agrícola amb prop de dues-centes feixes per al conreu de la vinya d'època romana (fins als anys cinquanta i seixanta del segle XX, vinyes i camps encara predominaven en el paisatge del barri de Bufalà). També dos forns vinculats a una estança destinada al treball artesanal i la claveguera del cardo maximus (carrer principal en direcció nord/sud, de mar a muntanya), que arriba a un recorregut fins ara conegut de 470 metres de llargada. I ha emergit la cantonada de dos carrers, un decumanus minor i un cardo minor, amb pedres i fragments ceràmics lligats amb morter destinats a la circulació de carruatges. Cal destacar-ne també dues domus (cases benestants), amb excepcionals paviments de mosaic de gran qualitat i estat de conservació, una de les quals amb uns balnea (termes privades) i l’altra amb un larari (espai de culte).
Entre les peces trobades es destaca una escultura de Bacus, el déu del vi i la vinya, el conreu predominant a Baetulo, feta de giallo antico, una exclusiva pedra calcària marmòria procedent de Chimtou, a Tunísia. Una mostra, per tant, de riquesa i comerç relacionats amb el vi, que pren gran importància a Baetulo al llarg del segle I dC.
El cap de Bacus i els mosaics d'època de l'emperador August passen ara a formar part del fons arqueològic del Museu de Badalona i les restes consolidades quedaran protegides sota la nova estructura viària. La Magna Celebratio, festival romà de Badalona realitzat recentment, ha permès conèixer totes aquestes novetats arqueològiques.
 
La vinya laietana i la contemporània
Coincidint en el temps de fer-se públics els resultats de les excavacions i els importants lligams amb el món del vi, s’acaba d’engegar un nou projecte vitivinícola a Badalona. La cooperativa la Sargantana ha plantat els mil primers ceps destinats a recuperar el conreu de la vinya a l'entorn del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a l'anomenada vall de Betlem. Així Badalona, que forma part del territori de la DO Alella, podrà disposar d’aquí a alguns anys de nova oferta vinícola que s'afegirà a l'actual del vi Orígens del productor Josep Coll, establert a la zona de Canyet. El paisatge de la vinya acompanyà els habitants d'època romana de la Laietània com també és present –amb unes altres característiques i magnitud– en el territori de la DO Alella per als contemporanis.